Pianista, cantant i actriu, va pujar als millors escenaris del món
de la ma de James Thiérrée, net de Charles Chaplin,
amb les obres “La Symphonie du Hanneton” i “La Veillée des Abysses”.
També amb Carles Santos a la performance “Asdrúbila” i al cinema amb Sol Picó a “Catàstoples”.
Uma Ysamat té llum pròpia y poderosa, amb capacitats especials des de dalt l’escenari, també a baix amb les persones que se li acostaven per beneficiar-se de les seves propietats curatives. Des de l’accident del disset de febrer de 2016, a l’autopista, Uma ens mira des de les estrelles.
Pianista, cantant i actriu, va pujar als millors escenaris al costat de James Thiérrée, net de Charles Chaplin, amb La Symphonie du Hanneton i La Veillée des Abysses. A Barcelona, James, dormia a la cambra d’invitats del pis d’Uma. Jo també hi he dormit i us prometo que era molt especial, absolutament diferent. Uma l’anomenava l’espai de les energies.
Amb Asdrúbila de Carles Santos va fer temporada a Nova York i va girar per ciutats importants.
Catàstoples s’inspira i respira l’aire dels grans mestres James i Carles
Uma va iniciar-se com a directora de cinema amb La nit del Mussinyol, Premi Especial del Jurat del Festival de Girona. Film extravagant, fellinià, amb una evident influència de James Thiérrée i Carles Santos. En la mateixa línia va dirigir Catàstoples (L’hivern), amb música composta per ella, intercalada amb obres de grans clàssics. És una tetralogia de les quatre estacions, però no va passar d’aquest episodi a causa de l’accident.
Sol Picó, a través del seu personatge, fusiona la seva creativitat amb la de James Thiérrée, Carles Santos i, inevitablement, la mateixa Uma, donant lloc a virtuoses i memorables escenes cinematogràfiques.
Joan Serrat encarna el fil narratiu que neix de les arrels dels arbres del bosc, misteriós i inquietant, fins a esdevenir música que interpreta el pianista Joan Colom. A Catàstoples la música és atmosfera, l’aire que respirem, que digerim i que ens emociona.
