El 36è Festival de cinema de Girona, enguany està dividit en dues parts (Alpha i Beta).
Alpha, del 12-14 setembre amb 428 curts de dibuixos animats, videocreació i videoclip.
Beta 6-9 novembre amb documental, ficció i infantil.
Inaugurem amb el curtmetratge DESTINO de Dalí & Disney finalitzada el 2003. Durant tres dies es podran veure 428 curts, gratis, a tres sales de la Casa de Cultura.
DESTINO de Dalí & Disney estarà presentat per Montse Aguer directora dels Museus Dalí, que va participar en la finalització del curtmetratge que ha estat nominat als Oscar.
Els jurats estaran presidits per Marisol Arguelles directors del
Marisol Argüelles (videocreació)
directora Museo Casa Estudio Diego Rivera y Frida Kahlo, Museo Museo de Arte Carrillo Gil, Comissaria de arte del Museo de Arte Moderno de Ciudad de México i experta em Remedios Varo.
DALÍ i DISNEY inauguraran el 36è Festival de cinema de Girona (alpha) amb el curtmetratge d’animació “Destino” iniciat el 1946 i finalitzat el 2003. Estarà presentat per Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, que va intervenir a la gestió i finalització del curt a la mateixa factoria Disney de Hollywood.
L’esdeveniment tindrà lloc el dijous 12 de setembre a l’antiga sala de la Filmoteca Nacional de Catalunya a Girona, Casa de Cultura de Girona, plaça Hospital 6. A continuació, divendres 13 i dissabte 14 es projectaran 350 curts d’animació procedents de 54 països dels cinc continents que competiran pel trofeu de Girona.
Dalí i Disney any 1946 mentre ideaven “Destino”. Montse Aguer, directora dels Museus Dalí.
La música de “El noi de la mare” al violí de Xavier Cugat és l’inici del primer disc de Frank Sinatra promogut pel gran mestre de la plaça de l’Oli. “El noi de la mare” és la cançó de bressol que la seva mare li cantava quan era petit, a la casa de la plaça de l’Oli [1].
La música de la pel·lícula de Charles Chlaplin “Llums a la ciutat” (1931, City light) és de Cugat i replica “La violetera” del mestre Padilla. Cugat va influir en el procés creatiu de Chaplin qui va viatjar a Nova York per conèixer a l’amiga de Cugat, Raquel Meller i oferir-li el paper de la cega protagonista que finalment va declinar.
Ofrena floral a la rèplica de l’Estrella de la Fama de XAVIER CUGAT a la plaça de l’Oli de Girona
CARME PADROSA, darrera secretària de Xavier Cugat, vindrà a Girona des de Miami per lliurar un ram de flors a la rèplica de l’estrella de la fama de Xavier Cugat a la plaça de l’Oli de Girona, el divendres 28 de juny a les 11:00 del matí. A l’acte hi assistiran destacades personalitats de l’entorn musical, artístic, cultural i polític per commemorar l’inici del 125è aniversari del naixement de Xavier Cugat.
Cugat va descobrir el talent d’algunes de les figures més importants de Hollywood: Frank Sinatra, Tony Bennett, Nina Simone, Woody Allen, Rita Hayworth, Rita Montaner, Carmen Castillo, Charo Baeza, Lorraine Allen i Abbe Lane, entre d’altres. També la lloretenca Nina.
[1] Cugat va descobrir a Sinatra quan tenia catorze anys, el va posar a la seva orquestra i Sinatra va gravar el primer disc amb Cugat. Durant dècades Sinatra va ser la veu de Cugat als Caesars de Las Vegas.
Més de deu mil infants i joves de menys de divuit anys són espectadors i part del projecte Girona Internacional Film Festival, GIFF, perquè visionen les pel·lícules de la secció infantil i juvenil, deliberen en grups petits i decideixen quins autors s’enduran el Trofeu de Girona.
La secció infantil i juvenil està programada per un grup de quinze professionals de l’ensenyament i moderada per cinc-cents professors que desenvolupen un projecte pedagògic exemplar i de grans dimensions. Aquesta secció satisfà l’objectiu: dotar de criteri a les persones més vulnerables, els infants i joves, que reben la major part de la formació a través d’imatges animades. L’entreteniment de l’estudiant també es basa en la imatge animada.
La responsabilitat de l’infant-jove per decidir quin cineasta s’endú el trofeu cap al seu país, aguditza el seu criteri i desenvolupa la seva atenció, ara enfocada en tots els detalls de la pel·lícula. Després, entre els seus companys, amb arguments compromesos cap a un veredicte just. La naturalesa de l’infant no ho entén d’altra manera.
En aquest procés, l’infant, el jove, consolida el concepte que darrere la pel·lícula hi ha una persona, l’autor, que ha creat la història, el guionista, uns dibuixants, un director, un fotògraf, uns actors que esdevindran personatges de la ficció, músics, efectistes de so… són uns artistes que competeixen per aquest guardó. Aquest guardó està a les mans dels estudiants. Deu mil escolaritzats que han de prendre una responsable decisió.
L’èxit del projecte pedagògic rau després del Festival, quan l’estudiant mira les pel·lícules amb uns ulls aguts, amb més detall, pren consciència que les històries no tenen vida pròpia, sinó que són artificials, obres generades per persones (guionistes, directors, actors, dibuixants, editors, músics, etc.). L’estudiant, a pesar de quedar atrapat en una fantàstica ficció, pot desvincular-se de la història per discernir i mirar-la amb
criteri l’impacte que està rebent. Ho pot fer perquè sap que la ficció no és omniscient, la ficció té un autor com el que ell va premiar i conèixer a Girona.
Tot això, l’estudiant ja ho sabia, però ara ho veu, ho viu, en té la convicció i pot argumentar-ho.
FROM THE DARK d’Erika Sanz
és la guanyadora de la darrera edició del Festival dels infants i joves Girona, també ex-aequo a millor curtmetratge del Festival. Unes setmanes després dels premis de Girona, Erika va presentar-se a Nova York recolzada amb talent del Festival de Girona i tot seguit al Festival de San José, California, US.
L’equip de pedagocs que lidera i coordina la secció Infants i joves està amb Erika Sanz a Girona
Pianista, cantant i actriu, va pujar als millors escenaris del món de la ma de James Thiérrée, net de Charles Chaplin, amb les obres “La Symphonie du Hanneton” i “La Veillée des Abysses”. També amb Carles Santos a la performance “Asdrúbila” i al cinema amb Sol Picó a “Catàstoples”.
Uma Ysamat té llum pròpia y poderosa, amb capacitats especials des de dalt l’escenari, també a baix amb les persones que se li acostaven per beneficiar-se de les seves propietats curatives. Des de l’accident del disset de febrer de 2016, a l’autopista, Uma ens mira des de les estrelles.
Pianista, cantant i actriu, va pujar als millors escenaris al costat de James Thiérrée, net de Charles Chaplin, amb La Symphonie du Hanneton i La Veillée des Abysses. A Barcelona, James, dormia a la cambra d’invitats del pis d’Uma. Jo també hi he dormit i us prometo que era molt especial, absolutament diferent. Uma l’anomenava l’espai de les energies.
Amb Asdrúbila de Carles Santos va fer temporada a Nova York i va girar per ciutats importants.
Catàstoples s’inspira i respira l’aire dels grans mestres James i Carles
Uma va iniciar-se com a directora de cinema amb La nit del Mussinyol, Premi Especial del Jurat del Festival de Girona. Film extravagant, fellinià, amb una evident influència de James Thiérrée i Carles Santos. En la mateixa línia va dirigir Catàstoples (L’hivern), amb música composta per ella, intercalada amb obres de grans clàssics. És una tetralogia de les quatre estacions, però no va passar d’aquest episodi a causa de l’accident.
Sol Picó, a través del seu personatge, fusiona la seva creativitat amb la de James Thiérrée, Carles Santos i, inevitablement, la mateixa Uma, donant lloc a virtuoses i memorables escenes cinematogràfiques.
Joan Serrat encarna el fil narratiu que neix de les arrels dels arbres del bosc, misteriós i inquietant, fins a esdevenir música que interpreta el pianista Joan Colom. A Catàstoples la música és atmosfera, l’aire que respirem, que digerim i que ens emociona.
