nov. 8, 2023
La infermera Jacintha Saldanha va suïcidar-se l’any 2012 després de ser víctima d’una broma radiofònica en què dos locutors es feien passar per Isabel II
El prestigiós i multipremiat director Adam Ethan Crow ha sigut l’encarregat d’estendre la catifa vermella que ha donat el tret de sortida a la 35a edició del Festival. Les emblemàtiques escales de Sant Martí, protagonistes d’una escena de Joc de Trons, s’han convertit en el centre neuràlgic d’una trobada entre tots els cineastes presents al Festival i que no s’han volgut perdre l’acte inaugural amb la projecció de ‘Warhol’.
Per la catifa vermella han passat actors reconeguts internacionalment com Corey Johnson, protagonista del llargmetratge inaugural i amb una llarga trajectòria artística com X-Men i Captain Phillips i Gethin Anthoni, actor de Joc de Trons.
Per al director del Festival, Lluís Valentí, “en aquesta 35a edició s’està vivint més que mai l’essència d’aquest Festival i el seu objectiu: fer créixer el talent amb la ciutat de Girona com a taló de fons”.
Valentí assegura que el protagonista de l’acte inaugural representa millor que ningú aquest esperit. Amb 19 premis a l’esquena i 9 nominacions més, Adam Ethan Crow “és un talent internacional que va triomfar en el nostre festival l’any 2015 i ara torna a la ciutat després d’haver treballat amb grans productes a escala mundial” i amb un gran projecte entre les mans, el llargmetratge ‘Warhol’.
Ethan Crow assegura que guanyar aquest premi a Girona “va ser un punt culminant” per a la seva carrera.
El reconegut director britànic admet que Girona sempre serà especial per a ell i la seva trajectòria professional. Ara, torna a la ciutat amb dos films entre les mans i amb l’objectiu que Girona sigui l’escenari d’aquestes futures pel·lícules. És per això que ha aprofitat la seva visita per localitzar diferents espais que podrien convertir-se en protagonistes dels seus nous projectes.
‘Warhol’, reflecteix “moltes històries tristes que veiem cada dia a les xarxes”
El llargmetratge ‘Warhol’ posa de relleu fins a quin punt una persona pot deixar-se portar per tal d’aconseguir els seus quinze minuts de fama quan un ‘talk show’ nocturn se’ls escapa de les mans.
‘Warhol’ està inspirada en la història real de Jacintha Saldanha. Aclaparada per la culpa i la vergonya, la infermera va suïcidar-se el 7 de desembre de 2012 després de ser víctima d’una broma radiofònica en què dos locutors australians es feien passar per la Reina Isabel II i el Príncep Carles. El cas va commocionar Anglaterra.
Saldanha, de 46 anys, estava treballant a la centraleta de l’hospital Rei Eduardo VII de Londres, on es trobava ingressada la Duquessa de Cambridge.
La infermera va revelar alguns detalls sobre l’estat de salut de la Duquessa, pensant que a l’altra banda del telèfon hi havia la Família Reial Britànica. El director del film assegura que “la història de Saldanha reflecteix “moltes històries tristes que veiem cada dia a les xarxes socials”.
‘Warhol’ va ser creada i finançada de forma independent a Londres “amb un micropressupost”. Un projecte en què han treballat “persones de totes les races, religions, cultures i, fins i tot, ex presoners”, precisa el seu director.
El film també ha estat un dels grans reclams del Raindance Film Festival, el festival de cinema independent del Regne Unit. La projecció de ‘Warhol’ es va esgotar en menys de dues hores i des de l’organització van haver de traslladar la pel·lícula a una pantalla més gran i amb més capacitat, ubicada en una de les places més famoses de Londres: Piccadilly Circus.
nov. 21, 2022
Takbir, dirigit per Jordi Calvet, va ser la peça guanyadora en la categoria de curtmetratges.
És l’opera prima de Calvet, que en el seu debut en l’audiovisual torna a fixar-se en el gihadisme, un tema que ja havia tractat prèviament en la novel·la L’espasa d’Al·là, que plantejava una massacre terrorista al Camp Nou enmig d’un partit entre el Barça i el Madrid.
El curt, que compta amb actors com Pedro Casablanc, Xènia Tostado, Macarena Gómez o Octavi Pujades, se centra en un escriptor de thrillers sobre terrorisme islàmic -interpretat per Iván Hidalgo- que denuncia a la policia que l’Isis s’ha inspirat en les seves obres per cometre els seus últims atemptats.
Jordi Calvet, el guionista i director del curt, parla del càsting de la peça: “espectacular, a l’alçada dels millors llargmetratges” .
A banda, explica al Diari de Girona prèviament a la realització del curt, que el projecte ve de lluny i que, tot i que ja havia fet diferents intents per traslladar a l’audiovisual alguan de les seves històries, mai havien acabat de realitzar-se
El curt va rodar-se a Alcalá de Henares i a Madrid en tres dies, va competir al Festival de Sitges i forma part de la sessió inaugural del Filmets de Badalona. També va guanyar el premi a millor guió als Premis Lorca, el Festival Internacional de Cine de Granada
Miguel Fernández, responsable de la composició de la música del curt, va ser present al programa Més que cinema (MKC) Ràdio Sant Vicenç dels Horts
Miguel valora molt positivament l’experiència de formar part de l’equip tècnic del curtmetratge: “ha estat una molt bona experiència i sembla que va a més cada vegada En Jordi Calvet em va trucar i em va explicar el projecte, volia uns actors professionals Tot i ser el seu primer curtmetratge volia apostar fort i em vaig sumar al projecte, tenia moltes ganes de tornar a fer un projecte per cinema”. Amb tot explica que: “em va enviar el guió i vaig començar a treballar de seguida, a desenvolupar conceptes i idees i vaig poder gravar i composar de seguida amb el guió al cap. Després del rodatge vam poder acabar de definir idees i a plasmar-les”.
El curtmetratge Takbir ha participat, a banda de al Festival de Cinema de Girona, a d’altres festivals com el de Sitges, Filmets, els premis Lorca de Granada, entre d’altres. També s’ha projectat al Festival Iberoamericano de Huelva. També es presenta a premis internacionals.
nov. 13, 2022
Els premis s’han lliurat aquesta tarda d’entre els quals destaca el guardó a millor curtmetratge, que se l’ha endut Jordi Calvet amb Takbir.
Diumenge, 13 de novembre de 2022
Aquest diumenge a la tarda el Festival de Cinema de Girona ha fet entrega dels premis, en un acte que s’ha dut a terme als cinemes Albèniz Plaça.
Els jurat està format per més d’una trentena de persones, entre els quals hi ha cineastes, músics, productors, compositors i representants de professions diverses. En l’apartat infantil i juvenil, el jurat el formen nois i noies de fins a 16 anys que han decidit diferents guanyadors, un per a cada franja d’edat.
En la categoria de llargmetratges s’ha fet entrega d’un guardó, ex aequo, a Parisa de Mohammadreza Rahmani i a Sparrow de Soheil Karimi Kandi.
Parisa és una noia jove i bonica que treballa com a model cosmètica. Quan un estrany li ruixa àcid a la cara, la meitat de la seva pell facial es crema amb àcid i també perd un dels seus ulls. La policia sospita de diverses persones i finalment troben l’agressor, però Parisa, que ha perdut la seva bellesa i no té esperança en la vida, pensa en el suïcidi. Al final troba el sentit de la vida.
Sparrow tracta d’una parella casada iraniana que viu separada i ningú n’és conscient, la dona és lesbiana i viu amb la seva parella en secret. No poden anunciar això, perquè el govern iranià està en contra dels homosexuals. Viuen en secret durant un temps per poder emigrar de l’Iran.
Pel que fa als premis a millor interpretació han resultat guardonats: José Sacristan com a protagonista a El crédito. Laura Gomez per protagonitzar Plastic Killer. Marisa Paredes, Nora Navas i Julieta Serrano com a actrius de repartiment de Las cartas perdidas. El jurat ha estat encapçalat pel productor madrileny Jaime Arnaiz. A la gala hi ha assistit l’actriu i directora barcelonina Alicia Verdés que ha fet entrega dels guardons presencialment.
El premi al millor documental ha estat per Sembrando el futuro, d’Alberto Utrera i que parla de l’epopeia dels Germans Roca per trobar aliments que han desaparegut. El xef Joan Roca ha recollit el premi. El documental ha estat destacat també com a documental sostenible i com a KM0.
En l’apartat de curtmetratges ha estat seleccionat com a millor curt el Takbir de Jordi Calvet. Takbir també és una peça KM0. Jordi Calvet, que ha recollit presencialment el premi, ha estat felicitat per la directora del Festival de Florencia, Lorena Rojas, que li ha entregat el guardó. Aquest curt, que compta amb la presència d’actors com Pedro Casablanca, Xènia Tostado, Macarena Gómez o Octavi Pujades, va competir al Festival de Sitges. El curt se centra en un escriptor de thrillers sobre terrorisme islàmic -interpretat per Iván Hidalgo- que denuncia a la policia que l’Isis s’ha inspirat en les seves obres per cometre els seus últims atemptats.
Dins de la categoria de dibuixos animats Blender s’ha premiat a La Custodia de Maurizio Forestiari. El jurat ha estat format per Yves Bodson (director tècnic en producció de gràfics i FX de França) i la programadora infantil Uri de la Fuente.
Pel que fa els premis d’art s’ha premiat Free Color, d’Alberto Arevalo, com a millor documental d’art. Tempus fugit, de Pep Bosch ha estat seleccionat com a millor curt creatiu (videocreació) i On off de Kang Shingyu ha estat guardonat amb una menció especial del jurat. Lorena Rojas ha fet entrega dels premis, tot i que aquests han estat introduïts prèviament per Marisol Argüelles, directora del museu Frida Kahlo. La peça audiovisual de Pep Bosch també es contempla com a KM0, essent el director gironí.
Free Color o Color lliure és la història d’un gran artista obsessionat amb la seva obra d’art més impossible: alliberar el color de la forma. Carlos Cruz-Diez, un mestre del color de 94 anys, artista cinètic i òptic veneçolà, trenca els límits de la tecnologia per assolir la seva major obsessió artística: un fenomen autònom de “cromosaturació”: un espai de núvol de color sense forma.
Tempus Fugit parla de la història d’una noia que, portada per la curiositat, comença un nou viatje que la durà cap a una nova vida, on serà conscient del poder del moviment que amarga el seu cos, comença a representar l’alegria inexplicable de ballar al compàs de la vida.
On Off és una pel·lícula muda rodada íntegrament amb un Iphone. Parla del sentiment de tristesa i depressió amb la metàfora d’un botó que connecta i desconnecta les emocions.
En l’apartat de videoclip, el guanyador ha estat Hex Try, del grec Christos Tsounis.
El premi a la categoria Websèries ha estat per Friendmates de Dina Shuturmanova, una comèdia que tracta sobre com una parella intenta fer diners per poder-se pagar el casament.
A la inauguració es va fer un homenatge especial a Tomàs Pladevall per la seva trajectòria. Pladevall és director de fotografia català i soci fundador de l’Institut del Cinema Català.
Premis d’inclusió
El premi Handicapped ha estat per Noria d’Elisabet Terri. La pel·lícula explica la història d’en Simon, que té síndrome Asperger.
En la categoria d’igualtat i gènere, categoria treballada amb el Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona s’ha premiat a El nombre del hijo de Martina Matzkin. Argentina.
Pel que fa al Premi Festival dels Infants han obtingut premi, en la categoria infantil i de cicle inicial Mouse house, de Timon Leder; els alumnes de cicle mitjà han premiat Lunch Break de Reinout Jan Swinnen i Bram Van Rompaey. En la categoria de cicle superior la peça més votada ha estat Miriam, de Radu Nicolae. Primer d’ESO ha premiat Hamelin, de Silvia Conesa i segon d’ESO ha premiat la peça francesa La Meute, dirigida per Louise Cottin-Euziol, Lou-Anne Abdou, Antonie Blossier Gacic, Charline Hedreville, Agathe Moulin, Victoria Normand i Gabriel Saint-Frison. Amb tot, el jurat format per prop de 9000 nens i nenes de 45 escoles de Girona i Barcelona han cregut oportú fer una menció especial a Gruf and me, de Dovi.
En la gala s’han visualitzat també diferents anuncis restaurats de fa gairebé 50 anys.
Els Albéniz Plaça, tancats des del setembre del 2021, s’han reobert per acollir el Festival. S’ha comptat amb el suport d’institucions públiques i també d’una setantena de patrocinadors privats de la ciutat.
El Festival, que s’ha convertit en un esdeveniment de renom internacional, és el més antic a Catalunya després del de Sitges.
