nov. 21, 2022
Takbir, dirigit per Jordi Calvet, va ser la peça guanyadora en la categoria de curtmetratges.
És l’opera prima de Calvet, que en el seu debut en l’audiovisual torna a fixar-se en el gihadisme, un tema que ja havia tractat prèviament en la novel·la L’espasa d’Al·là, que plantejava una massacre terrorista al Camp Nou enmig d’un partit entre el Barça i el Madrid.
El curt, que compta amb actors com Pedro Casablanc, Xènia Tostado, Macarena Gómez o Octavi Pujades, se centra en un escriptor de thrillers sobre terrorisme islàmic -interpretat per Iván Hidalgo- que denuncia a la policia que l’Isis s’ha inspirat en les seves obres per cometre els seus últims atemptats.
Jordi Calvet, el guionista i director del curt, parla del càsting de la peça: “espectacular, a l’alçada dels millors llargmetratges” .
A banda, explica al Diari de Girona prèviament a la realització del curt, que el projecte ve de lluny i que, tot i que ja havia fet diferents intents per traslladar a l’audiovisual alguan de les seves històries, mai havien acabat de realitzar-se
El curt va rodar-se a Alcalá de Henares i a Madrid en tres dies, va competir al Festival de Sitges i forma part de la sessió inaugural del Filmets de Badalona. També va guanyar el premi a millor guió als Premis Lorca, el Festival Internacional de Cine de Granada
Miguel Fernández, responsable de la composició de la música del curt, va ser present al programa Més que cinema (MKC) Ràdio Sant Vicenç dels Horts
Miguel valora molt positivament l’experiència de formar part de l’equip tècnic del curtmetratge: “ha estat una molt bona experiència i sembla que va a més cada vegada En Jordi Calvet em va trucar i em va explicar el projecte, volia uns actors professionals Tot i ser el seu primer curtmetratge volia apostar fort i em vaig sumar al projecte, tenia moltes ganes de tornar a fer un projecte per cinema”. Amb tot explica que: “em va enviar el guió i vaig començar a treballar de seguida, a desenvolupar conceptes i idees i vaig poder gravar i composar de seguida amb el guió al cap. Després del rodatge vam poder acabar de definir idees i a plasmar-les”.
El curtmetratge Takbir ha participat, a banda de al Festival de Cinema de Girona, a d’altres festivals com el de Sitges, Filmets, els premis Lorca de Granada, entre d’altres. També s’ha projectat al Festival Iberoamericano de Huelva. També es presenta a premis internacionals.
nov. 13, 2022
Els premis s’han lliurat aquesta tarda d’entre els quals destaca el guardó a millor curtmetratge, que se l’ha endut Jordi Calvet amb Takbir.
Diumenge, 13 de novembre de 2022
Aquest diumenge a la tarda el Festival de Cinema de Girona ha fet entrega dels premis, en un acte que s’ha dut a terme als cinemes Albèniz Plaça.
Els jurat està format per més d’una trentena de persones, entre els quals hi ha cineastes, músics, productors, compositors i representants de professions diverses. En l’apartat infantil i juvenil, el jurat el formen nois i noies de fins a 16 anys que han decidit diferents guanyadors, un per a cada franja d’edat.
En la categoria de llargmetratges s’ha fet entrega d’un guardó, ex aequo, a Parisa de Mohammadreza Rahmani i a Sparrow de Soheil Karimi Kandi.
Parisa és una noia jove i bonica que treballa com a model cosmètica. Quan un estrany li ruixa àcid a la cara, la meitat de la seva pell facial es crema amb àcid i també perd un dels seus ulls. La policia sospita de diverses persones i finalment troben l’agressor, però Parisa, que ha perdut la seva bellesa i no té esperança en la vida, pensa en el suïcidi. Al final troba el sentit de la vida.
Sparrow tracta d’una parella casada iraniana que viu separada i ningú n’és conscient, la dona és lesbiana i viu amb la seva parella en secret. No poden anunciar això, perquè el govern iranià està en contra dels homosexuals. Viuen en secret durant un temps per poder emigrar de l’Iran.
Pel que fa als premis a millor interpretació han resultat guardonats: José Sacristan com a protagonista a El crédito. Laura Gomez per protagonitzar Plastic Killer. Marisa Paredes, Nora Navas i Julieta Serrano com a actrius de repartiment de Las cartas perdidas. El jurat ha estat encapçalat pel productor madrileny Jaime Arnaiz. A la gala hi ha assistit l’actriu i directora barcelonina Alicia Verdés que ha fet entrega dels guardons presencialment.
El premi al millor documental ha estat per Sembrando el futuro, d’Alberto Utrera i que parla de l’epopeia dels Germans Roca per trobar aliments que han desaparegut. El xef Joan Roca ha recollit el premi. El documental ha estat destacat també com a documental sostenible i com a KM0.
En l’apartat de curtmetratges ha estat seleccionat com a millor curt el Takbir de Jordi Calvet. Takbir també és una peça KM0. Jordi Calvet, que ha recollit presencialment el premi, ha estat felicitat per la directora del Festival de Florencia, Lorena Rojas, que li ha entregat el guardó. Aquest curt, que compta amb la presència d’actors com Pedro Casablanca, Xènia Tostado, Macarena Gómez o Octavi Pujades, va competir al Festival de Sitges. El curt se centra en un escriptor de thrillers sobre terrorisme islàmic -interpretat per Iván Hidalgo- que denuncia a la policia que l’Isis s’ha inspirat en les seves obres per cometre els seus últims atemptats.
Dins de la categoria de dibuixos animats Blender s’ha premiat a La Custodia de Maurizio Forestiari. El jurat ha estat format per Yves Bodson (director tècnic en producció de gràfics i FX de França) i la programadora infantil Uri de la Fuente.
Pel que fa els premis d’art s’ha premiat Free Color, d’Alberto Arevalo, com a millor documental d’art. Tempus fugit, de Pep Bosch ha estat seleccionat com a millor curt creatiu (videocreació) i On off de Kang Shingyu ha estat guardonat amb una menció especial del jurat. Lorena Rojas ha fet entrega dels premis, tot i que aquests han estat introduïts prèviament per Marisol Argüelles, directora del museu Frida Kahlo. La peça audiovisual de Pep Bosch també es contempla com a KM0, essent el director gironí.
Free Color o Color lliure és la història d’un gran artista obsessionat amb la seva obra d’art més impossible: alliberar el color de la forma. Carlos Cruz-Diez, un mestre del color de 94 anys, artista cinètic i òptic veneçolà, trenca els límits de la tecnologia per assolir la seva major obsessió artística: un fenomen autònom de “cromosaturació”: un espai de núvol de color sense forma.
Tempus Fugit parla de la història d’una noia que, portada per la curiositat, comença un nou viatje que la durà cap a una nova vida, on serà conscient del poder del moviment que amarga el seu cos, comença a representar l’alegria inexplicable de ballar al compàs de la vida.
On Off és una pel·lícula muda rodada íntegrament amb un Iphone. Parla del sentiment de tristesa i depressió amb la metàfora d’un botó que connecta i desconnecta les emocions.
En l’apartat de videoclip, el guanyador ha estat Hex Try, del grec Christos Tsounis.
El premi a la categoria Websèries ha estat per Friendmates de Dina Shuturmanova, una comèdia que tracta sobre com una parella intenta fer diners per poder-se pagar el casament.
A la inauguració es va fer un homenatge especial a Tomàs Pladevall per la seva trajectòria. Pladevall és director de fotografia català i soci fundador de l’Institut del Cinema Català.
Premis d’inclusió
El premi Handicapped ha estat per Noria d’Elisabet Terri. La pel·lícula explica la història d’en Simon, que té síndrome Asperger.
En la categoria d’igualtat i gènere, categoria treballada amb el Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona s’ha premiat a El nombre del hijo de Martina Matzkin. Argentina.
Pel que fa al Premi Festival dels Infants han obtingut premi, en la categoria infantil i de cicle inicial Mouse house, de Timon Leder; els alumnes de cicle mitjà han premiat Lunch Break de Reinout Jan Swinnen i Bram Van Rompaey. En la categoria de cicle superior la peça més votada ha estat Miriam, de Radu Nicolae. Primer d’ESO ha premiat Hamelin, de Silvia Conesa i segon d’ESO ha premiat la peça francesa La Meute, dirigida per Louise Cottin-Euziol, Lou-Anne Abdou, Antonie Blossier Gacic, Charline Hedreville, Agathe Moulin, Victoria Normand i Gabriel Saint-Frison. Amb tot, el jurat format per prop de 9000 nens i nenes de 45 escoles de Girona i Barcelona han cregut oportú fer una menció especial a Gruf and me, de Dovi.
En la gala s’han visualitzat també diferents anuncis restaurats de fa gairebé 50 anys.
Els Albéniz Plaça, tancats des del setembre del 2021, s’han reobert per acollir el Festival. S’ha comptat amb el suport d’institucions públiques i també d’una setantena de patrocinadors privats de la ciutat.
El Festival, que s’ha convertit en un esdeveniment de renom internacional, és el més antic a Catalunya després del de Sitges.
nov. 10, 2022
Ha estat una iniciativa del director iranià Abbas Ghazali, que dedica la seva obra a reivindicar el paper de la dona i la igualtat de gènere a Iran.
Dijous, 10 de novembre de 2022
Mahsa Amini va ser una jove de 22 anys morta el 16 de setembre sota custodia de la Policia moral a Iran. El delicte pel que la van arrestar va ser no dur el cabell tapat pel vel. Després d’aquesta injustícia, tallar-se el cabell s’ha convertit en un gest de llibertat i en una forma de protesta en les manifestacions convocades a Iran. Les reivindicacions, també aquest gest simbòlic, s’han extés a capitals europees i a d’altres actes arreu del món.
La reivindicació ha arribat també al Festival de Cinema de Girona de la mà del director iranià Abbas Ghazali que va proposar a la productora de Las cartas perdidas, Giovanna Ribes, fer aquest gest i enregistrar-lo. El gest s’ha estés de manera espontània i moltes de les dones que trepitgen la catifa vermella gironina es sumen a la iniciativa.
Iran i la igualtat de gènere
La selecció d’obra i talent iranià amb un contingut d’igualtat de gènere és un clàssic en el Festival de Cinema de Girona.
Enguany s’han seleccionat 18 pel·lícules iranianes i s’han tramitat visats a cineastes iranians per viatjar a Girona a presentar la seva obra a Catalunya. Abbas Ghazali, és un dels directors que ha pogut venir presencialment a Girona.
Ghazali va manifestar-se en contra el tracte que reben les dones per part de la policia a Iran. Abbas Ghazali és l’actor protagonista del llargmetratge Parisa i Sparrow que participen en el Festival.
Parisa és una noia jove i bonica que treballa com a model cosmètica. Quan un estrany li ruixa àcid a la cara, la meitat de la seva pell facial es crema amb àcid i també perd un dels seus ulls. La policia sospita de diverses persones i finalment troben l’agressor, però Parisa, que ha perdut la seva bellesa i no té esperança en la vida, pensa en el suïcidi. Al final troba el sentit de la vida.
Sparrow Tracta d’una parella casada iraniana que viu separada i ningú n’és conscient, la dona és lesbiana i viu amb la seva parella en secret. No poden anunciar això, perquè el govern iranià està en contra dels homosexuals. Viuen en secret durant un temps per poder emigrar de l’Iran.
També és director del curtmetratge Deep Sleep que participa en el Festival. Deep Sleep parla d’un home té insomni i cada so el molesta. Surt de casa per passar el temps i condueix en la intimitat de la nit. De sobte passa alguna cosa.
Abbas Ghazali
És un director iranià de Tehran, nascut al 1985. És un dels actors més famosos del seu país i ha participat en nombroses sèries i pel·lícules iranianes. Des del 2016 s’ha dedicat també a dirigir algunes obres (Please wait del 2016, Smile of the mask del 2020 o Deep Sleep del 2021 que presenta al Festival gironí).
El director del Festival, Lluís Valentí explica que: “aquesta és una actuació espontània que ha sorgit d’entre els participants al Festival. Fins ara s’han tallat el cabell diferents actrius, directores i productores i ho enregistren en vídeo per després penjar-ho a xarxes”. El contingut pot veure’s a les xarxes del Festival i, a banda, Ghazali recopila material per un possible projecte futur.
nov. 9, 2022
És el resultat del Projecte Pedagògic, que es fa en col·laboració a escoles gironines i en coordinació amb un equip d’una desena de mestres.
Dimecres, 9 de novembre de 2022
El Festival segueix donant veu als infants i joves gironins oferint-los la possibilitat de decidir quines seran els millors curtmetratges adreçats al públic de la seva franja d’edat.
Aquest any s’han inscrit 8191 infants i joves de diferents escoles gironines al projecte pedagògic. Aquest, coordinat per un equip d’onze mestres i professors, consisteix en programar una selecció de cinema infantil-juvenil; després de la projecció, a l’aula, deliberen i emeten el veredicte que atorga els trofeus a les millors pel·lícules de la categoria Infància i Joventut. En total es decideixen sis peces guanyadores, una per a cada franja d’edat.
Aquest anys hi participen 45 centres de Girona i Barcelona.
Enguany es tornen a recuperar les projeccions presencials als cinemes Plaça de Girona, que s’obren excepcionalment pel Festival. A més, paral.lelament, hi haurà també projeccions en streaming per l’alumnat que no pot assistir al cinema.
La selecció de curtmetratges que es pot veure als cinemes Plaça es reparteixen en 6 sales:
- “Una passejada pels núvols”, amb 11 peces seleccionades per a l’etapa educativa d’educació infantil,
- “Un univers d’emocions”, amb 10 peces per cicle inicial.
- “El gran viatge”, amb 12 curtmetratges per cicle mitjà.
- “Una finestra al món”, per els més grans, cicle superior, on es projecten d’11 títols.
- “Open your eyes!” amb 10 títols per 1r i 2n d’ESO.
- “3,2,1…Action!” per 3r i 4t ESO i Batxillerat amb 10 títols.
Els docents coordinadors de la secció Infants i Joves del Festival expliquen que “aquesta és una molt bona oportunitat per acostar un altre tipus de cinema als infants i joves i per potenciar el sentit crític en relació als missatges audiovisuals als que constantment estan exposats”.
nov. 8, 2022
S’ha fet un reconeixement també a Tomàs Pladevall per la seva trajectòria.
El Festival s’ha inaugurat avui i s’allargarà fins el diumenge 13. Ahir ja van projectar-se diferents programes de la categoria infants i joves.
Dimarts, 8 de novembre de 2022
Aquest vespre s’ha fet l’acte inaugural del Festival amb la projecció del documental Sembrando el Futuro, d’Alberto Utrera. El documental està protagonitzat pels germans Roca i alerta de l’alarmant extinció de la diversitat dels cultius agroalimentaris que està produint un greu problema global. El documental ha estat impulsat per la Fundació BBVA.
En la sessió hi ha estat present el director, Alberto Utrera, que ha parlat de la importància de tenir cura dels cultius i evitar la seva extinció: “Quan perdem aliments perdem memòria i cultura, és quelcom que ens va quedar molt clar i que ens va impactar molt quan vam fer el documental”.
Dins la secció del Food Film Festival s’han vist diferents promocions de pel·lícules nominades, és el cas de Benvinguts a pagès que ha estat distingida per l’institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme. L’entrega l’ha fet Diane Dodd, presidenta de la institució, juntament amb la Directora dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya a Girona, Elisabet Sánchez. Sánchez ha agraït la tasca que fan els ramaders locals en la preservació de l’entorn: “Hem d’agrair a projectes com el guardonat, Benvinguts a pagès, perquè a banda de cuidar-nos amb els seus aliments, tenen cura del nostre territori.”
Per la seva banda Lluis Valentí, director del Festival de Cinema de Girona, ha agraït la presència de tots els directors nominats al Festival: “sou l’essència del festival i la preservació d’arts com el cinema és gràcies a la feina que feu produint pel·lícules o omplint sales de cinema, com està passant avui”.
A banda ha explicat que el Festival s’inicia amb temàtica gastronòmica perquè “Girona i la seva demarcació destaquen per la seva qualitat i quantitat en la indústria alimentaria, també per ser líders mundials en restauració, com és el cas dels Germans Roca”.
Lluís Valentí ha distingit Tomàs Pladevall, director de fotografia català i soci fundador de l’Institut del Cinema Català. Pladevall ha explicat que, tot i que ja no està en actiu, segueix vinculat en l’activitat oferint gratuïtament els seus “apunts digitals de direcció de fotografia” a exestudiants i als directors de fotografia que s’hi interessen. Segueix impartint classes sobre estils d’il·luminació i direcció de fotografia i amb el guardó rebut aquest vespre s’ha homenatjat la seva trajectòria.
Ahir el Festival ja va arrencar amb sis programes de curtmetratges de la categoria “infants i joves” seleccionats per prop d’una quinzena de professors d’escoles i institut de Girona i comarques.
La 34a edició
La 34a edició ha programat 424 projeccions entre curts i llargmetratges. En total s’han rebut 2496 propostes de pel·lícules, entre totes les categories (llargmetratge, curtmetratge, documental, dibuixos animats, webserie, videoclip i videocreació). En l’edició d’enguany s’ha donat prioritat a les versions originals catalanes per fomentar l’ús de la llengua en l’àmbit cinematogràfic.
nov. 7, 2022
El Festival segueix creixent, també en nombre de projeccions, havent passat de les 350 l’edició anterior a les 424 d’enguany.
Dilluns, 7 de novembre de 2022
Aquest matí s’ha presentat la 34a edició del Girona Film Festival sobre la catifa vermella estesa als cinemes Albèniz Plaça, tancats des del setembre del 2021. La 34a edició del Girona Film Festival s’allargarà fins el 13 de novembre i presenta el seu programa més extens fins ara: 424 projeccions, entre curts i llargmetratges, agrupats en 55 programes. En l’edició d’enguany s’han presentat un total de 2496 pel·lícules de llargmetratge, curtmetratge, documental, dibuixos animats, webserie, videoclip i videocreació, procedents de més de 90 de països diferents del món. Aquest any s’ha donat prioritat a les versions originals catalanes per tal de fomentar l’ús de la llengua en l’àmbit cinematogràfic per garantir-ne la viabilitat.
El director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona, Josep Calataiud, ha exposat que: “des de les administracions fem costat a iniciatives com la del Festival de Cinema de Girona, per l’entusiasme que mostren i per la mirada àmplia que suposa pel cinema i la cultura. A banda el Festival de Cinema de Girona té una mirada a les noves actuacions digitals, que també va molt en línia amb projectes de desenvolupament que estem emprenent.”
El vicealcalde, regidor de cultura i diputat, Quim Ayats, també ha estat present en l’acte i ha reafirmat el compromís de les administracions que representa amb la creació i la cultura. “És important destacar el binomi entre cultura i educació, cal seguir tenint cura d’aquestes connexions per reforçar la ciutat a nivell cultural”.
Per la seva banda el director del Festival, Lluís Valentí, ha parlat de la importància de destinar recursos al talent local: “Si hi ha talent no hi ha crisi. Cal fer que les polítiques de Catalunya i Espanya inverteixin en produccions locals, perquè hi ha diners però cal que es quedin a casa, que els bancs i inversors inverteixin en talent d’aquí”. Amb tot ha afegit que “el progrma del 34 festival de cinema és una mostra d’això, hi ha sessions de cinema americanes programades al voltant de sessions locals, volem posar en relleu el talent d’aquí. Fem que els cinemes no s’hagin de tancar, sense art la ciutat es mor i queda trista, i no ens ho podem permetre.“
Sergi Cuevas, professor de l’ERAM i del CIFOG ha parlat de les jornades Blender. “ per a nosaltres és una oportunitat important crear una comunitat 3D a Girona, formem alumnes que acaben marxant a l’estranger a treballar i això suposa una gran pèrdua de talent.” També ha explicat que: “el 3D no és només una tecnologia pel cinema, és una eina utilitzada en moltes aplicacions diàries. A Girona som molta gent que ens dediquem al 3D i sovint quedem desapercebuts”.
Isidor Llorca, restaurador de pel·lícules, hi ha estat present i ha explicat que: “aquest any presentarem a la clausura uns anuncis de fa gairebé 50 anys de com es feia la publicitat al cinema. Els hem restaurat i els podrem mostrar diumenge”.
En la presentació hi ha participat també Yves Bodson, membre de la comunitat Blender, que ha introduït les jornades i ha parlat dels inicis del projecte. S’ha mostrat molt entusiasta en la participació en el Festival, tot parlant de possibilitats d’exportar el projecte augurant futur a la iniciativa.
El mateix matí han passat pel cinema més de 500 nens i nenes d’escoles que participen en el Projecte Pedagògic del Festival. A la iniciativa s’hi ha inscrit enguany més de 8000 alumnes. El projecte, coordinat per un equip de quinzeprofessors, consisteix en programar una selecció de cinema infantil-juvenil; després de la projecció, a l’aula, deliberen i emeten el veredicte que atorga els trofeus a les millors pel·lícules de la categoria Infància i Joventut.
Demà s’inaugurarà oficialment el Festival amb la projecció del documental dels Germans Roca: Sembrando el futuro, d’Alberto Utrera.
Aquest any també s’han programat les Jornades Blender, coorganitzades amb l’ERAM i la Casa de Cultura, que posen sobre la taula al tecnologia digital 3D. L’activitat es desenvoluparà de l’11 al 13 de novembre. En aquestes jornades hi haurà conferències internacionals a càrrec de grans desenvolupadors de tecnologia 3D i projeccions cinematogràfiques. Trenta de les cinquanta cinc sessions seran de tecnologia Blender o similar. Les Jornades seran inaugurades pel Rector de la Universitat Quim Salvi.
El diumenge 13 de novembre, en una gala, es lliuraran els premis corresponents a les 12 categories: llargmetratges, millor documental, curtmetratges, millor talent, millor interpretació, videoclip, videocreació, premi km0, premi Handicapped, premi websèries, premi d’animació i premi LGTBQ.
Fes clic per descarregar el Dossier de premsa 34 GFF
