nov. 2, 2023
Una de les principals novetats d’aquesta edició és el canvi d’ubicació del Festival, que impregnarà de cinema diferents espais de la ciutat com el Palau de Caramany, les emblemàtiques escales de Sant Martí, la Casa de Cultura i també l’Auditori Josep Irla, on es projectarà la pel·lícula inaugural ‘Warhol’.
Tot i que aparentment el Festival redueix el nombre de sales, la realitat és que aquesta edició arriba amb més projeccions seleccionades que mai, gràcies a la Sala Streaming que permetrà acostar el Festival a tots els amants del cinema i de forma totalment gratuïta. L’objectiu d’aquesta Sala Streaming és obrir el Festival al món. Per això, del 6 al 12 de novembre el GFF posa a l’abast de tothom les més de 450 projeccions que han estat seleccionades.
Tots els projectes s’han seleccionat tenint en compte l’essència del Festival: el talent. Aquestes són algunes de les projeccions imprescindibles en l’edició d’enguany.
WARHOL (Adam Ethan Crow)
La vida urbana, vista a través dels ulls d’un controvertit esportista nord-americà traslladat al Regne Unit. Una nena sorda desesperada, un exsoldat sense llar i un jove londinenc espantat, s’entrellaça en tres històries d’elecció, conseqüències i redempció, que culminen en una final que ningú espera. No és la primera vegada que Adam Ethan Crow visita Girona, ja ho va fer el 2015 quan el seu curt ‘Warhol’ va ser premiat amb menció especial per la seva rellevància social. Ethan Crow assegura que guanyar aquest premi a Girona “va ser un punt culminant” per a la seva carrera.
THE THR3E SIDES OF THE MIRROR (Leví Star)
Una mare desesperada, una generadora de problemes, una cantant sense futur i una bossa d’un milió d’euros… a punt per ser robada. Leví Star és un guionista, director i músic d’Astúries. Des que va començar a rodar, ha realitzat cinc curtmetratges desenvolupant un estil inconfusible i ara està preparat per presentar el seu primer llargmetratge “The Thr3e Sides of the Mirror”. Com a músic ha publicat diversos discos i ha realitzat gires internacionals.
YOU ARE NOT IVAN GALLATIN (Pablo Martín Torrado)
Un dia rebràs un regal. I després un altre, i un altre i un altre, fins que el present ja no és un regal sinó un malson. I tot perquè TU NO ETS IVAN GALLATIN. Pablo Martín Torrado va néixer a Madrid i, com a fill de dos artistes consolidats, va créixer envoltat d’art, cultura i creativitat. L’any 1999, mentre es llicenciava en literatura i filologia anglesa a la Universitat de Granada, va començar a evolucionar cap al cinema i va participar en nombrosos cursos d’escriptura, direcció d’actors, direcció i muntatge. A més de la direcció cinematogràfica, Pablo ha estat professor i està cursant un doctorat en teoria i crítica del cinema a la Universitat de Lausana. Actualment viu a Ginebra, Suïssa.
SCARLET BLUE (Aurélia Mengin)
Alter, als seus 40 anys, pateix un dolor profund que està acabant amb ell. Després d’intentar suïcidar-se, el seu terapeuta Léandro Lecreulx, especialista en hipnosi, la connecta amb les seves pors més aterradores i enterrades. Léandro està desenvolupant mètodes únics per ajudar els seus pacients a afrontar el trauma infantil.La seva vida es capgira quan descobreix el secret que la seva mare amorosa i protectora sempre ha amagat. Aurélia Mengin va néixer en una illa francesa prop de Madagascar. Després d’un màster en economia i matemàtiques, Aurélia es va dedicar al cinema. En les seves obres crea un univers fantasmagòric, sensual i molt estètic. Al llarg de la seva carrera, Aurélia ha realitzat vuit curtmetratges. ADAM MINUS EVE, el seu últim treball, ha estat un èxit internacional amb múltiples guardons.
WHENEVER I’M ALONE WITH YOU (Guillaume Campanacci, Vesper Egon)
Al bell sud de França, Guillaume és un francès suïcida. Vedrana és una ballarina de Sarajevo que mor lentament en una relació sense amor. Ella està decidida a fer-lo estimar de nou, però l’antiga promesa de Guillaume es presenta a la seva porta, embarassada del seu fill.
Guillaume Campanacci va néixer i es va criar a Cannes, França. Poc després de treure’s un Màster en Enginyeria Industrial i Mecànica, a la prestigiosa escola d’enginyers “Arts et Metiers” d’Aix en Provence i París, Guillaume va viatjar pel món com a model. Amant del cinema, inspirat en una varietat de pel·lícules clàssiques de la nostra història, va començar a dedicar el seu temps a les seves veritables passions: escriure, dirigir i interpretar.
Vesper Egon és una actriu, guionista, directora i cantant resident a Los Angeles. La seva passió per l’art li ve des de molt petita i mai l’ha abandonat. Com a artista, a Egon li interessa principalment l’exploració. La seva inspiració prové dels somnis, la poesia, la literatura, la música clàssica i la pintura, i recolza fermament la idea d’aplicar i combinar diferents formes i mitjans d’expressió a la seva obra.
VISIONS IN THE DARK (Flavia Moraes Estats Units)
Mai miraràs un cavall de la mateixa manera. Principalment perquè mirar no és veure. I aquest és precisament el tema d’aquest documental: una invitació a veure. A Visions in the Dark, la relació entre cavalls i entrenadors és una metàfora per demostrar com la nostra desconnexió de la natura ens ha portat a la ceguesa contemporània.
Flavia Moraes és productora de cinema, directora, editora i showrunner. Durant 21 anys com a responsable d’una de les productores més importants d’Amèrica del Sud, ha reunit les idees, els clients i el talent per crear una quantitat impressionant d’anuncis, llargmetratges i documentals, sèries de televisió i concerts de gran renom.
ECO (Meritxell A. Valls)
Durant un partit de bàsquet, la Maya, una adolescent amb problemes a casa, es colpeja el cap i deixa de sentir el so. En aquell moment, s’adona que el seu silenci li dóna l’oportunitat de canviar la seva realitat.
Meritxell A. Valls ha estudiat guió i direcció a l’escola de cinema ESCAC. L’estrena del seu primer curtmetratge “El aleteo del colibrí” va ser al SITGES FilmFestival i va guanyar seleccions i premis arreu del món, destacant el Fantasia Film Fest al Canadà, BIFFF a Brussel·les o Post Alley FilmFestival als EUA. Meritxell A. Valls ha guanyat el 1r premi de guionistes ABC, i ha treballat per a productores prestigioses com MOD, BAMBU i NETFLIX. Actualment, està preparant el seu primer llargmetratge.
FROM THE DARK (Erika Sanz)
Laura, una adolescent de tretze anys força tímida i introvertida, s’embarca en un viatge fosc per alliberar-se del seu pitjor enemic: ella mateixa. Erika Sanz és una cineasta resident a Brooklyn i guionista guardonada per nombrosos treballs realitzats al llarg de la seva trajectòria com ‘Onlookers o ‘The Art of Saying Goodbye’. Valenciana afincada a Nova York, Sanz es va traslladar als Estats Units fa tretze anys per complir el seu somni de treballar al cinema.
THERE’S ONLY ONE (Mik J. López)
Noelia, interpretada per Macarena Gómez, sobreviu a un holocaust zombi que ataca la seva casa de camp. Ella sospita que és l’última persona viva, fins que un dia va a caçar i es troba amb un home. Mik J. López és un jove director-productor, ajudant de direcció i guionista. Nascut a Madrid, es va llicenciar en Comunicació Audiovisual per la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, i es va graduar dues vegades en Direcció de Cinema. El primer Màster a l’Escola TAI de Madrid i el segon a l’ESCAC de Barcelona.
THE RED MEANS I LOVE YOU (Gemma Ribas Nicolás)
Què ens fa actuar de manera espontània? És l’odi cap a un mateix? El sentiment de llàstima per no actuar d’una altra manera, per no posar els límits que voldríem posar? És l’anhel d’una llibertat que no veiem manera d’aconseguir? La pregunta real seria, què passa després de cometre el que més desitgem? Després que finalment actuem d’una vegada?
Gemma Ribas Nicolás debuta al Festival de Cinema de Girona amb només 19 anys i després d’estar vinculada al Festival en l’anterior edició fent de voluntària. Ara, torna com a cineasta amb un llarg camí per recórrer i molt de talent per aportar.
nov. 13, 2022
Els premis s’han lliurat aquesta tarda d’entre els quals destaca el guardó a millor curtmetratge, que se l’ha endut Jordi Calvet amb Takbir.
Diumenge, 13 de novembre de 2022
Aquest diumenge a la tarda el Festival de Cinema de Girona ha fet entrega dels premis, en un acte que s’ha dut a terme als cinemes Albèniz Plaça.
Els jurat està format per més d’una trentena de persones, entre els quals hi ha cineastes, músics, productors, compositors i representants de professions diverses. En l’apartat infantil i juvenil, el jurat el formen nois i noies de fins a 16 anys que han decidit diferents guanyadors, un per a cada franja d’edat.
En la categoria de llargmetratges s’ha fet entrega d’un guardó, ex aequo, a Parisa de Mohammadreza Rahmani i a Sparrow de Soheil Karimi Kandi.
Parisa és una noia jove i bonica que treballa com a model cosmètica. Quan un estrany li ruixa àcid a la cara, la meitat de la seva pell facial es crema amb àcid i també perd un dels seus ulls. La policia sospita de diverses persones i finalment troben l’agressor, però Parisa, que ha perdut la seva bellesa i no té esperança en la vida, pensa en el suïcidi. Al final troba el sentit de la vida.
Sparrow tracta d’una parella casada iraniana que viu separada i ningú n’és conscient, la dona és lesbiana i viu amb la seva parella en secret. No poden anunciar això, perquè el govern iranià està en contra dels homosexuals. Viuen en secret durant un temps per poder emigrar de l’Iran.
Pel que fa als premis a millor interpretació han resultat guardonats: José Sacristan com a protagonista a El crédito. Laura Gomez per protagonitzar Plastic Killer. Marisa Paredes, Nora Navas i Julieta Serrano com a actrius de repartiment de Las cartas perdidas. El jurat ha estat encapçalat pel productor madrileny Jaime Arnaiz. A la gala hi ha assistit l’actriu i directora barcelonina Alicia Verdés que ha fet entrega dels guardons presencialment.
El premi al millor documental ha estat per Sembrando el futuro, d’Alberto Utrera i que parla de l’epopeia dels Germans Roca per trobar aliments que han desaparegut. El xef Joan Roca ha recollit el premi. El documental ha estat destacat també com a documental sostenible i com a KM0.
En l’apartat de curtmetratges ha estat seleccionat com a millor curt el Takbir de Jordi Calvet. Takbir també és una peça KM0. Jordi Calvet, que ha recollit presencialment el premi, ha estat felicitat per la directora del Festival de Florencia, Lorena Rojas, que li ha entregat el guardó. Aquest curt, que compta amb la presència d’actors com Pedro Casablanca, Xènia Tostado, Macarena Gómez o Octavi Pujades, va competir al Festival de Sitges. El curt se centra en un escriptor de thrillers sobre terrorisme islàmic -interpretat per Iván Hidalgo- que denuncia a la policia que l’Isis s’ha inspirat en les seves obres per cometre els seus últims atemptats.
Dins de la categoria de dibuixos animats Blender s’ha premiat a La Custodia de Maurizio Forestiari. El jurat ha estat format per Yves Bodson (director tècnic en producció de gràfics i FX de França) i la programadora infantil Uri de la Fuente.
Pel que fa els premis d’art s’ha premiat Free Color, d’Alberto Arevalo, com a millor documental d’art. Tempus fugit, de Pep Bosch ha estat seleccionat com a millor curt creatiu (videocreació) i On off de Kang Shingyu ha estat guardonat amb una menció especial del jurat. Lorena Rojas ha fet entrega dels premis, tot i que aquests han estat introduïts prèviament per Marisol Argüelles, directora del museu Frida Kahlo. La peça audiovisual de Pep Bosch també es contempla com a KM0, essent el director gironí.
Free Color o Color lliure és la història d’un gran artista obsessionat amb la seva obra d’art més impossible: alliberar el color de la forma. Carlos Cruz-Diez, un mestre del color de 94 anys, artista cinètic i òptic veneçolà, trenca els límits de la tecnologia per assolir la seva major obsessió artística: un fenomen autònom de “cromosaturació”: un espai de núvol de color sense forma.
Tempus Fugit parla de la història d’una noia que, portada per la curiositat, comença un nou viatje que la durà cap a una nova vida, on serà conscient del poder del moviment que amarga el seu cos, comença a representar l’alegria inexplicable de ballar al compàs de la vida.
On Off és una pel·lícula muda rodada íntegrament amb un Iphone. Parla del sentiment de tristesa i depressió amb la metàfora d’un botó que connecta i desconnecta les emocions.
En l’apartat de videoclip, el guanyador ha estat Hex Try, del grec Christos Tsounis.
El premi a la categoria Websèries ha estat per Friendmates de Dina Shuturmanova, una comèdia que tracta sobre com una parella intenta fer diners per poder-se pagar el casament.
A la inauguració es va fer un homenatge especial a Tomàs Pladevall per la seva trajectòria. Pladevall és director de fotografia català i soci fundador de l’Institut del Cinema Català.
Premis d’inclusió
El premi Handicapped ha estat per Noria d’Elisabet Terri. La pel·lícula explica la història d’en Simon, que té síndrome Asperger.
En la categoria d’igualtat i gènere, categoria treballada amb el Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona s’ha premiat a El nombre del hijo de Martina Matzkin. Argentina.
Pel que fa al Premi Festival dels Infants han obtingut premi, en la categoria infantil i de cicle inicial Mouse house, de Timon Leder; els alumnes de cicle mitjà han premiat Lunch Break de Reinout Jan Swinnen i Bram Van Rompaey. En la categoria de cicle superior la peça més votada ha estat Miriam, de Radu Nicolae. Primer d’ESO ha premiat Hamelin, de Silvia Conesa i segon d’ESO ha premiat la peça francesa La Meute, dirigida per Louise Cottin-Euziol, Lou-Anne Abdou, Antonie Blossier Gacic, Charline Hedreville, Agathe Moulin, Victoria Normand i Gabriel Saint-Frison. Amb tot, el jurat format per prop de 9000 nens i nenes de 45 escoles de Girona i Barcelona han cregut oportú fer una menció especial a Gruf and me, de Dovi.
En la gala s’han visualitzat també diferents anuncis restaurats de fa gairebé 50 anys.
Els Albéniz Plaça, tancats des del setembre del 2021, s’han reobert per acollir el Festival. S’ha comptat amb el suport d’institucions públiques i també d’una setantena de patrocinadors privats de la ciutat.
El Festival, que s’ha convertit en un esdeveniment de renom internacional, és el més antic a Catalunya després del de Sitges.
nov. 12, 2022
Les jornades Blender van començar divendres i s’han organitzat conjuntament amb l’ERAM (UdG), la Casa de Cultura i els Cinemes Albèniz.
Dissabte, 12 de novembre de 2022
Ahir divendres 11 les Jornades Blender van començar a escalfar motors amb les ponències de Sergio Cuervo, Helena Córdoba (Messcellany) i Carlos del Olmo.
Primer de tot Sergio Cuervo (tècnic superior en animació 2D/3D, Jocs i Interacció al CIFOG) va presentar les diferents branques que comprèn el 3D per fer arribar al públic de totes les disciplines el potencial de Blender en una ponència inaugural.
Tot seguit Helena Córdoba -coneguda per Messcellany- (directora artística especialitzada en creació de projectes que combinen les arts escèniques amb la tecnologia expressiva multimèdia) va presentar el concepte i la procedència de l’art visual aplicat a les arts escèniques com un mitjà expressiu que reforça el missatge.
Per la seva banda Carlos del Olmo (artista 3D) va parlar del procés de fer un curtmetratge, des de la idea inicial i fins el producte final.
Al vespre hi havia programada una sessió Blender de dibuixos animats (de 90 minuts de durada) amb peces audiovisuals d’Israel, Romania, Argentina, França, Hong Kong o Itàlia. Després es va realitzar un còctel networking Blender.
El rector de la Universitat de Girona (UdG), Quim Salvi, ha inaugurat les jornades posant de manifest l’interès de la tecnologia 3D no només per a les produccions audiovisuals, sinó també per a la recerca, com ara en aplicacions mèdiques i arquitectòniques. Salvi ha destacat el paper de la innovació en tant que aquesta reverteix en el profit del conjunt de la societat, i ha animat els assistents a ajuntar esforços i intel·ligències amb determinació per aquest objectiu.
Tot seguit s’ha fet una sessió online i en anglès a càrrec d’Helge Maus. El formador de VFX, Blender i Houdini FX, ha fet una descripció general de Blender, del seu entorn, característiques i del conjunt de tipus d’artistes que hi poden treballar. A banda ha mostrat com s’utilitza de manera molt àmplia aquesta tecnologia a la visualització, el cinema i l’animació, el 3D i 2D i en d’altres camps. En la conferència també ha parlat d’animacions no realistes i explicant com utilitzar Rigging, animació i les eines 2D i 3D per fer animacions no realistes.
Després, i de manera presencial (en anglès i amb traducció), Yves Bodson (director tècnic en producció de gràfics i FX) ha parlat dels gràfics FX utilitzats en camps mèdics i arquitectònics. També ha parlat de la impressió 3D i de l’administració governamental dels fluxos dinàmics com la migració de la població, el desenvolupament urbà, la distribució de l’aigua i l’energia.
Gabriella Zeballos (cirurgià dental) ha ofert una demostració online de l’aplicació d’aquesta tecnologia en la odontologia. Paul Golter (director tècnic) ha parlat de la organització de la producció amb Blender.
Després del dinar i de la sessió networking, s’han resolt dubtes sorgits al voltant de les explicacions amb Yves Bodson.
Demà diumenge hi ha programada una sessió de dibuixos animats Blender (a les 15 h) d’una durada de 82’ amb 9 peces audiovisuals diferents. La selecció Blender proposada és internacional amb peces de Rússia, França, Espanya, Iran, Dinamarca, Argentina o la Xina.
.
nov. 10, 2022
Ha estat una iniciativa del director iranià Abbas Ghazali, que dedica la seva obra a reivindicar el paper de la dona i la igualtat de gènere a Iran.
Dijous, 10 de novembre de 2022
Mahsa Amini va ser una jove de 22 anys morta el 16 de setembre sota custodia de la Policia moral a Iran. El delicte pel que la van arrestar va ser no dur el cabell tapat pel vel. Després d’aquesta injustícia, tallar-se el cabell s’ha convertit en un gest de llibertat i en una forma de protesta en les manifestacions convocades a Iran. Les reivindicacions, també aquest gest simbòlic, s’han extés a capitals europees i a d’altres actes arreu del món.
La reivindicació ha arribat també al Festival de Cinema de Girona de la mà del director iranià Abbas Ghazali que va proposar a la productora de Las cartas perdidas, Giovanna Ribes, fer aquest gest i enregistrar-lo. El gest s’ha estés de manera espontània i moltes de les dones que trepitgen la catifa vermella gironina es sumen a la iniciativa.
Iran i la igualtat de gènere
La selecció d’obra i talent iranià amb un contingut d’igualtat de gènere és un clàssic en el Festival de Cinema de Girona.
Enguany s’han seleccionat 18 pel·lícules iranianes i s’han tramitat visats a cineastes iranians per viatjar a Girona a presentar la seva obra a Catalunya. Abbas Ghazali, és un dels directors que ha pogut venir presencialment a Girona.
Ghazali va manifestar-se en contra el tracte que reben les dones per part de la policia a Iran. Abbas Ghazali és l’actor protagonista del llargmetratge Parisa i Sparrow que participen en el Festival.
Parisa és una noia jove i bonica que treballa com a model cosmètica. Quan un estrany li ruixa àcid a la cara, la meitat de la seva pell facial es crema amb àcid i també perd un dels seus ulls. La policia sospita de diverses persones i finalment troben l’agressor, però Parisa, que ha perdut la seva bellesa i no té esperança en la vida, pensa en el suïcidi. Al final troba el sentit de la vida.
Sparrow Tracta d’una parella casada iraniana que viu separada i ningú n’és conscient, la dona és lesbiana i viu amb la seva parella en secret. No poden anunciar això, perquè el govern iranià està en contra dels homosexuals. Viuen en secret durant un temps per poder emigrar de l’Iran.
També és director del curtmetratge Deep Sleep que participa en el Festival. Deep Sleep parla d’un home té insomni i cada so el molesta. Surt de casa per passar el temps i condueix en la intimitat de la nit. De sobte passa alguna cosa.
Abbas Ghazali
És un director iranià de Tehran, nascut al 1985. És un dels actors més famosos del seu país i ha participat en nombroses sèries i pel·lícules iranianes. Des del 2016 s’ha dedicat també a dirigir algunes obres (Please wait del 2016, Smile of the mask del 2020 o Deep Sleep del 2021 que presenta al Festival gironí).
El director del Festival, Lluís Valentí explica que: “aquesta és una actuació espontània que ha sorgit d’entre els participants al Festival. Fins ara s’han tallat el cabell diferents actrius, directores i productores i ho enregistren en vídeo per després penjar-ho a xarxes”. El contingut pot veure’s a les xarxes del Festival i, a banda, Ghazali recopila material per un possible projecte futur.
